La veritat és que no entenc com ha pogut succeir precisament a allà, en una ciutat on el seu alcalde, Flavio Tosi, és una persona coneguda per fomentar valors totalment oposats. Vegin per exemple, com l’any 2007, va buscar uns apartament de luxe amb deixalleria condicionada per als gitanos de la ciutat, al•legant que “pertorbaven la bellesa del casc històric”.

Per desgràcia el cinema hi té molta part de culpa en tot això. No de que hi hagi polítics tan indesitjables, sinó de que existeixi encara una part de la joventut que no hagi entès la brutalitat de l’holocaust. Encara abunden les pel•lícules com “La Lista de Schindler” (1993) o “El Pianista” (2002) que intenten mostrar el costat més absurd del tema, ho fan des d’una perspectiva excessivament històrica, deixant de banda un punt de vista més íntim i personal.

Per mi, les pel•lícules que més poden ajudar a comprendre la estupidesa del nazisme són pel•lícules com American History X X. En aquesta escena, Edward Norton ho fa tan bé, surt tan de sí mateix, que només podria arribar a convèncer als més imbècils.




El passat 9 de maig va ser el dia de la masturbació general europea (o el Dia d’Europa, li diuen). Tots els europeus ens felicitem per lo feliços que som y perquè portem 50 anys sense guerres entre nosaltres. Això està molt bé, però jo proposo celebrar el dia de l’Europa basura, just el dia següent, perquè després de les palmadetes a l’esquena ens posem a buscar una solució per aquests problemes que, en dies com el de la mort de Nicola Tommasoli, converteixen la nostra societat en una deixalleria.

Cati Kaoe


Traducció: Emma Batllori
Pic Basura: Beltza Scene Vol.3/Flickr
Pic Vertedero: Fundacion Chandra/Flickr