Per desgràcia, no crec que es doni aquesta ganga i l’únic Mart que trepitjarà d’aquí a poc serà la gespa de la Torre Eiffel. Que il·lús... la meva fantasia supera de nou la realitat. Encara que no ho creguin, no sóc el primer. El cinema ja ha relacionat alguna o altra vegada a presidents amb marcians. Serà la pel·lícula ”Mars Attack” la que m’inspira? Aquella desastrosa cinta de Tim Burton és irresistible. És d’aquell tipus de pel·lícules que, tot i saber que estàs davant d’una porqueria sideral, et deixen un agradable record. Especialment després de la seqüència de la marcianeta, amb la que més d’un intercanviaria fluids espacials.



Segur que la marciana és suficientment sexy per al petit Nicolàs. Encara que ell va ben servit “d’antenes” aquí a la Terra. No tinc cap dubte que les de la Carla capten senyals extraterrestres enviades pels satèl·lits alienígenes, i d’aquí la idea del president que, com és normal, veu les estrelles, les galàxies i fins i tot els forats negres. Doncs el que dèiem, a veure si s’anima a donar una volta per el planeta vermell, i de pas agafar una mica de color...

Però tornant a ”Mars Attack”, i sense oblidar els presidents més marcians d’aquest planeta (és a dir, els yankis) no volia deixar de dir que, tot i que la pel·lícula em va semblar desordenada i sense cap mena de ritme, Jack Nicolson sempre m’ha semblat el més divertit de tots els que han interpretat al president dels Estats Units en els últims anys. La competència és fàcil. La cara d’estordit de Harrison Ford a “Air Force One” , i la panxeta de John Travolta a “Primary Colors” , deixen el llistó bastant baix.

Tot i així, per molt dolents que fossin, ni els guionistes en plena vaga haguessin pogut escriure un paper tan desastrós per als verdaders presidents que han ocupat la Casa Blanca en els últims 40 anys. Però deixarem el tema dels presidents de yankilàndia i de les pel·lícules sobre els mateixos per quan s’acostin les eleccions.

De moment podrien acompanyar al petit Nicolàs en el seu viatge per les galàxies, que al cap i a la fi, tots ells porten un conqueridor dins seu. Que se’n vagin, que se’n vagin tots. Potser allà trobaran noves formes de vida, més similars a les seves. Que se’n vagin a buscar petroli, a buscar diamants i or. Que se’n vagin a construir complexes residencials, camps de golf i que destrossin els litorals marcians, que edifiquin, que explotin els recursos, que esclavitzin als marcians, que acabin contaminant l’atmosfera vermella, i que segueixin oferint mítings sense gravetat, allà on ningú els pugui escoltar.

Traducció: Emma Batllori